Una tarda després de beure, menjar i cantar 12 amics (entre ells el professor Sancha) van decidir formar un equip, fet que quedaria reflectit el juny del 79 en l'Acta Fundacional (per un lapsus del que la va elaborar es van deixar en Carlos Lorenzana).
Fundadors de l'equip:
J.A. Sancha de Prada (Cipote)
Vicente Badenes Ramos
Manuel Caragol Urgellés
Alberto Fayed Casadesús (Tito)
Antonio Gras Forcada (Choco)
José A. del Río Alcalde (Chinche)
Agustín Boixeda de Miquel (Gus)
Gabriel Casamor Fuster (El Monstruo)
Joaquín García Torrente (Quino)
Antonio Navarro Cases
Fernando A. Rodríguez (El Médico)
Carlos Lorenzana (Titola)
Aquest grup d'amics no només es va enamorar del rugby com esport, sinó també de la seva filosofia i els seus principis:
- Practicar l'esport del Rugby amb un profund respecte envers l'adversari i els arbitres, éssent fidels a les normes de cavallerositat i amateurisme imperants en aquest esport des del seu començament.
- Fomentar la conservació i el desenvolupament dels valors de la pràctica esportiva, socials i humans d'aquest esport d'equip.
- Adquirir el màxim possible de coneixements sobre la tècnica, la tàctica i els principis del joc, amb la finalitat de difondre'l més tard tot integrant-ne els seus valors en el camp de l'educació física.
- Integrar-se en la comunitat internacional del rugby, tot fomentant l'intercanvi esportiu i cultural entre les nacions.
- Preservar l'esperit del joc el més pur possible, tot seguint la definició del joc que en fa la IRFB: El Rugby és un esport completament amateur i tots aquells que el practiquen ho fan per divertir-se, perquè els hi agrada el joc i les persones que, amb ell, hi són relacionades.
"Potser arribarà un dia que els hi haurem de recordar als britànics quin és el veritable joc del rugby" J.A. Sancha
El vestuari
Després de moltes discussions, els jugadors i J.A. Sancha van arribar a un acord per dissenyar el primer vestuari: El polo a ralles verdes (color oficial de l'INEFC), els pantalons negres (en honor al país de gales) i les mitgetes negres amb dues ratlles verdes per combinar el color dels pantalons amb el del polo.
Més tard va ser necessari fer una segona equipació i es va decidir que seria l'equipació que vestirien els aspirants (ossets). Aquest polo era blanc amb les tres ratlles verdes al pit.
Un Vell Ós va explicar una vegada que els colors de l'equip eren tres verds diferents perquè tenien un missatge integrador, fos com fos la tonalitat de verd tots estavem d'acord que era verd, així com siguin quines siguin les característiques de cada jugador tots tindrem clar que som un sol equip.
Per què el nom d'Óssos?
Explica la llegenda que algú va comentar que els jugadors de l'INEFC eren molt marxosos, i en un principi aquest havia de ser el nom de l'equip: Els Marxosos. Posteriorment, en adonar-se que tots els equips internacionals tenien un animal com a mascota, es va afegir l'Ós, perquè rimava amb marxós.
Tot i que existeix una altra història que diu que no se'ls va acudir cap nom d'animal i la solució la van trobar en un viatge de gira, en el qual van robar una figura d'un ós, que posteriorment va ser adoptada com a mascota de l'equip i el van anomenar l"Ós Marxós".
L'escut va néixer en una reunió d'equip de mans d'en Ferran Rodríguez, després d'escoltar les aportacions de tothom.
Es va decidir que l'Ós portés una pilota de rugby (per identificar ràpidament l'esport) i una gerra de cervesa (per remarcar el fet de ser marxosos), també es va incloure un signe de Barcelona i les tres franges verdes que eren els colors de l'equip.
L'any 1978 fins i tot va sortir publicat al diari 424 un article sobre el primer partit internacional que van disputar els Óssos de l'INEFC Barcelona contra el Keswick R.U.F.C. anglès.
Equip Femení
Des d'un principi la pràctica del rugby per a les noies era negada, tot i que es sentien atretes, només se'ls permetia fer esports "femenins"; gimnàstica, rítmica...
De mica en mica les noies que van començar mirant els entrenaments dels nois es van anar animant a entrenar i per fi, el 20-11-79 es forma l'equip femení de rugby amb 13 noies:
Dolors Aymerich, Rosa Brunet, Anna Bonhoms, Carme Valls, Assumpta Feltrere, Gemma Capdevila, Mercè Masnou, Tai Corbatón, Teresa Iglesias, Marta Carranza, Teresa Calverol, Carme Alzina i Núria Muñoz.
Tots sabem que des d'aquestes primeres 13 noies fins a l'actualitat l'equip femení de l'INEFC ha estat sempre un equip capdavanter amb un nivell enorme.
Al setembre del 79 neixia amb el nom de "El Oso Marchoso" la revista de l'equip de rugby de l'INEFC. Aquesta revista es va fer gràcies a la col·laboració de J.A. del Rio (Chinche), i sobretot d’en Ferran Rodríguez (El Metge). La revista es publicava cada curs i era totalment gratuïta, i a més de la gent de l'INEF també s'enviava a clubs catalans i a la federació.
Es van arribar a fer un total de 10 revistes:
número 7 (no conservem cap exemplar)