El dia i la fortuna van somriure a Catalunya, clarament superior a Euskadi en possessió, territori, joc i proposta rugbística, i tot i així incapaç d’anotar amb fluidesa. La primera jugada del partit va servir de prèvia del que vindria els següents 80 minuts: la pressió catalana portava les quadribarrades a pocs metres de la marca basca i Kat Keller ja amb la defensa superada, veia com la pilota se li escapava de les mans a escassos centímetres de l’assaig.
Defensant bé les poques ocasions en què Euskadi va atacar, Catalunya va viure la primera meitat en atac de les marques de Bea González (una de les jugadores més destacades del partit juntament amb Keller) al minut 13 i de Jana Gomà a la mitja hora de partit (amb una jugadora menys per la groga a Miranda Misham) que posaven el 10 a 0 en el marcador.
A la represa el guió es va repetir: en vàries ocasions les catalanes es van plantar a pocs pams de l’assaig basc, però les males decisions o la mala fortuna van privar-les d’anotar. Així, el 10 a 0 es va mantenir fins el minut 68, quan Mireia de Andrés va culminar una bona seqüència de joc catalana per augmentar l’avantatge fins el 15 a 0.
Tot i que el partit semblava dat i beneït, (sobretot tenint en compte l’inefectivitat de les ofensives d’Euskadi fins el moment) les basques van treure l’orgull per aferrar-se al matx amb l’assaig de Miren Irigoien al minut 72.
El try rival va posar nervioses les dones de Graham Smith, que van fer masses concessions i tornaven a encaixar un assaig (de Nerea García) ja amb el temps complert per acabar el partit amb el definitiu 15 a 12.
Així acabava l’enfrontament, amb un somriure per la satisfacció d’haver salvat la categoria però amb cert regust agredolç per la mala fortuna durant el Campionat Autonòmic i la falta d’encert a l’hora de materialitzar les ocasions. La temporada que ve, més i millor.
Entrevista a Bea González
Font: Federació Catalana Rugby
